dilluns, 8 de setembre del 2014

La catàstrofe de ser un nen



Una obra breu, com la infantesa, que es llegeix com un caramel, i que seria exactament l'exemple del que el seu autor sempre ha volgut, escriure bé. És molt fresca, espontània, com en el parlar d'un diàleg d'obra teatral. Explica la infantesa del dramaturg català, a les antípodes de la majoria de nens actuals. Per la duresa "catastròfica" que l'envoltava, la de la postguerra.

Sobre aquest tema es pot observar com l'autor fa servir l'estratègia de la repetició, tan útil en música i poesia. Repeteix, per exemple, fins a la sacietat,  que ell va ser sempre un estudiant mediocre, amb una excepció, i que li va costar d'aprendre a llegir. El que no obsta que sempre llegís molt, i que els còmics sempre l'acompanyessin, ell en va fer molts, anticipant-se a la seva obra teatral. També repeteix que el seu pare li posava les banyes a la seva mare, i, per últim, que va ser un nyicris, gairebé sempre malalt. Una cosa que no repeteix però que sobta força és que tenia un avi que era una mala persona, molt de dretes, mort pels del bàndol contrari durant la Guerra Civil. També li feia el salt a la dona.

L'escriptor havia d'estudiar peritatge industrial, però no va ser així. En cap moment se'ns anomena de manera evident el que serà la gran passió d'adult  de Benet i Jornet, però les ressonàncies del que ha deixat escrit creiem que són pistes de per on es va acabar decantant. Una petita joia, una més de les de la col·lecció d'Ara llibres destinada a descobrir la infantesa de personatges importants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre eco